Està demostrat que el canvi climàtic global i l’escalfament de l’atmosfera és a causa de l’efecte hivernacle produït majoritariment pel carboni que s’ha alliberat a l’atmosfera en forma d’anhidrit carbònic (CO2) i que prové de la combustió del petroli. És un carboni que estava fosilitzat i atrapat en el subsòl i que en principi no intervenia en els procesos de l’atmosfera on el carboni que s’hi troba estava en equilibri. Aquest alliberament ha podruït un greu desequilibri que s’ha traduït en efecte hivernacle i amb el canvi climàtic global. mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/inici.jsp

En els medis de comunicació donen com una noticia positiva l’existència d’aquestes reserves de petroli i la seva explotació. Per més incomprenssió també troben com a positiu que l’escalfament del planeta faci desgelar el Pol Nord perquè així trajectes en vaixell entre Europa, Amèrica i Japó seran més rendibles perquè s’escurçaran. www.tv3.cat/videos/465649 

És que a ningú li ha passat pel cap donar la noticia com a negativa? És que l’egoïsme d’aquests països impedeix que es posin d’acord per protegir la zona, que és un ecosistema molt vulnerable, i invertir els recursos en les energies alternatives?

Estem deixant escapar oportunitats per salvar el planeta, els nostres fills tenen menys possibilitats de coneixer el planeta tal com l’hem conegut nosaltres. Fins ara era força positiu mediambientalment parlant, a causa d’aquests fets sóc bastant pessimista amb el futur que ens espera.

Els recursos naturals tenen dret a seguir existint i en alguns llocs que es conservin en estat natural sense ser explotats. L’explotació de recursos no renovables (petroli, carbó, metalls etc) i la sobreexplotació dels renovables (agricultura, pesca, producció forestal, etc.) tendeix al seu fracàs com estil de vida en el planeta com s’està demostrant últimament.

L’home és un membre ordinari de la terra (i no un conqueridor) i això implica un respecte per tots els éssers vius. El paper de conqueridor de l’home porta al fracàs d’aquest i a la seva pròpia derrota.

La major part dels recursos naturals no són il·limitats i per tant cal un estil de vida que no devori la natura, ja que si no, ens posarem en perill d’extinció.

En anys de sequera el numero de senglars que baixen per beure i menjar a la vora del riu pot augmentar considerablement, últimament se n’han vist per la zona de Montilivi, Montjuïc, La Creueta, Sant Daniel, Fontajau, Avinguda Tarradelles i la illa del Ter. L’illa del Ter va ser declarada refugi de fauna salvatge el juliol del 2003, d’acord amb el que disposa l’article 37 de la llei 3/1988, de protecció dels animals, ja que per la seva situació estratègica té una gran importància per garantir la continuïtat com a corredor biològic del riu Ter.

A la zona del Trueta (barri de Sant Ponç) i a l’autovia de Sarrià també se n’han vist i sobretot han provocat accidents de trànsit. Aquí la causa principal és la mala planificació de les vies de comunicació sense tenir en compte passos per animals, ja que amb l’expansió i l’ordenació del territori s’han tallat camins de pas ancestrals. Això ha passat amb el pas que fan servir els senglars que van de les muntanyes de Sarrià i Puig d’en Roca a la illa del Ter a beure i a menjar i llavors travessen Pont Major i Pedret per anar cap a les Gavarres i Montjuic. El mateix ha passat amb el vial que s’ha fet a Montilivi, que comunica el Campus de la UdG i el Parc Científic Tecnològic de la Creueta.

El mes de novembre del 2007 l’ Ajuntament de Girona va haver d’autoritzar batudes a la zona boscosa de Montilivi-Parc Científic i Tecnològic de la UdG, a la zona del Trueta-autovia de Sarrià i a Sant Daniel. Aquestes batudes són actuacions puntuals que no resolen el conflicte general.

Linguamón – Casa de les Llengues és un consorci format inicialment per la Generalitat de Catalunya, el Centre Unesco de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Si voleu saber-ne més, aquí teniu la seva pàgina web: www.linguamon.cat

És una exposició interessant que mostra el gran nombre de llengües que hi ha a la zona de la Mediterrània, o dit d’una altra manera, que ens permet observar la Mediterrània des de l’òptica de les seves llengües. Crec que val la pena anar-hi, i si es vol, hi havisites guiades. 

Per aconseguir-ho s’ha d’incloure tota la gestió de l’aigua dins un Sistema Integral, a fi de conèixer tots els costos i el seu origen, és a dir, quanta, on i quan s’utilitza i com es transforma.

Fins ara la visió de la situació de l’aigua és molt pessimista a les nostres contrades, ja que es preveuen restriccions a curt termini perquè no plou i els embassaments estan al mínim de la seva capacitat.

Avui ens hem animat, al nord de Catalunya hi han hagut precipitacions d’aigua i neu força considerables, fent augmentar així les reserves d’aigua a les capçaleres dels rius. Encara que com es diu normalment “una flor no fa estiu”.

Dins la societat existeixen tasques que només tenen èxit quan són realitzades per tot un col·lectiu i estan abocades al fracàs quan es volen realitzar a nivell individual.

Un equip és un grup de persones organitzat per a realitzar un objectiu comú. Hi ha individus que tenen facultats innates per encaixar a la perfecció dins el treball en equip i assumir les tasques que li són encomenades dins el grup, però també hi ha persones que tenen més dificultat per adaptar-se a aquest sistema de treball i per això si no en  fan un aprenentatge, seran tota la seva vida individualistes, i per la resta de la societat semblaran egoïstes.

És molt necessari que la filosofia de l’ensenyament es basi a preparar les persones per assumir valors col·lectius de solidaritat, educació, respecte i altruïsme. 

Actualment la cultura de la promoció en l’èxit professional, que involuntariament (o voluntariament?) s’enten sempre a nivell individual i mai a nivell col·lectiu, a través d’incentius, distincions, diplomes, felicitacions, titulacions, medalles etc., ha fet que cada cop tinguem una societat menys sensible i socialment més inestable.