Totes les societats són societats perquè tots els individus que les formen hi viuen segons uns valors i sota unes lleis comunes.
Dins la societat existeixen tasques que només tenen èxit quan són realitzades per tot un col·lectiu i estan abocades al fracàs quan es volen realitzar a nivell individual.
Un equip és un grup de persones organitzat per a realitzar un objectiu comú. Hi ha individus que tenen facultats innates per encaixar a la perfecció dins el treball en equip i assumir les tasques que li són encomenades dins el grup, però també hi ha persones que tenen més dificultat per adaptar-se a aquest sistema de treball i per això si no en fan un aprenentatge, seran tota la seva vida individualistes, i per la resta de la societat semblaran egoïstes.
És molt necessari que la filosofia de l’ensenyament es basi a preparar les persones per assumir valors col·lectius de solidaritat, educació, respecte i altruïsme.
Actualment la cultura de la promoció en l’èxit professional, que involuntariament (o voluntariament?) s’enten sempre a nivell individual i mai a nivell col·lectiu, a través d’incentius, distincions, diplomes, felicitacions, titulacions, medalles etc., ha fet que cada cop tinguem una societat menys sensible i socialment més inestable.
